INFÀNCIA TUTELADA
Durant la dictadura franquista, la por, la grisor i la mediocritat s’estén a tots els aspectes de la vida, però la infància va ser la principal perjudicada del franquisme.
Al menys els adults ja s’havien format ideològicament i de caràcter, encara que la seva veu va ser silenciada, però els nens i les nenes no van tenir l’oportunitat de triar res més que allò que els oferien. Aquí trobareu el detall del context històric de la recerca.
El franquisme, a l’estil dels règims totalitaris, es tanca en si mateix, exercint una intensa repressió sobre la població
L’educació torna a mans de l’Església, la segregació per sexes s’imposa i sols es poden impartir matèries adaptades al dogma i a la moral catòlica. Aquí trobareu l’organigrama del Sistema de Protecció, Tutela i Beneficiència de menors.
La infància va ser la gran víctima del franquisme
Els centres
El sistema de protecció de menors i de beneficència, mitjançant l’internament de nens, nenes i joves en centres tutelats, sobretot, per institucions religioses, va ser el medi ideal pel nou Estat franquista per reeducar-los, especialment si eren fills o filles de republicans, i per socialitzar-los amb els nous valors patriòtics, religiosos i familiars.
Protagonistes
El pas per aquests centres franquistes va ser força traumàtic per als nostres protagonistes, deixant seqüeles físiques i psíquiques per sempre.
L'EXPOSICIÓ
L’exposició «Infància robada. La protecció de menors en el franquisme» recull les experiències de persones que van viure aquesta situació i mostra l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que se’n van fer càrrec, dins el marc polític i social de la Dictadura.
Darrere la finestra
Vida quotidiana als centres de menors franquistesEl documental es basa en la investigació Les institucions de protecció de menors i benèfiques: centres de menors femenins de Barcelona i província (1939–1959) realitzada durant l’any 2005 i la recollida del testimoniatge oral de “nenes i nens internes”, efectuada durant el 2006