Context històric

L’1 d’abril de 1939 es dona per acabada la Guerra Civil amb la victòria de l’exèrcit que tres anys abans s’havia revoltat contra la República. Formalment Espanya esta en pau, però en realitat començava una dura postguerra on la fam i la repressió es van abatre sobre la població.

La situació econòmica és crítica, els salaris han caigut en picat mentre els preus dels productes de primera necessitat creixen sense parar. Els aliments escassegen i la fam es fa crònica. Les malalties i la mortaldat augmenten exponencialment mentre la majoria de la població no té accés a les medicines. Són anys d’autarquia econòmica, de farinetes, cartilles de racionament i estraperlo.

L’educació torna a mans de l’Església i la segregació per sexes s’imposa.
El franquisme, a l’estil dels règims totalitaris, procura superar la difícil situació tancant-se en si mateix i exercint una intensa repressió sobre la població. La presó, l’exili, els camps de concentració, els batallons de treball i les execucions es fan habituals. L’educació torna a mans de l’Església, la segregació per sexes s’imposa i sols es poden impartir matèries adaptades al dogma i a la moral catòlica. Mentre, s’instaura el nou ordre polític, el Nacionalcatolicisme, i la por, la grisor i la mediocritat s’estenen a tots els aspectes de la vida. És un mon de vencedors i vençuts, i mitja Espanya ha perdut la guerra. Aquesta etapa s’allarga fins els anys cinquanta en que es passa de l’aïllament internacional i el rebuig de les grans potències a la integració progressiva en el món capitalista mitjançant el Concordat amb el Vaticà i els pactes econòmics i militars amb els Estats Units.
Cupons de racionament, 1952. Arxiu personal de les autores
Cupons de racionament, 1952. Arxiu personal de les autores
Paquets rebuts dels EEUU, Nadal de 1953. Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

La situació econòmica millora amb la entrada en el govern de Franco dels tecnòcrates de l’Opus Dei. El Desarrollismo, la renovació industrial, l’emigració de ma d’obra i el turisme van afavorir el “miracle econòmic”, que en realitat només va ser un miratge. Tot i això, la Dictadura no afluixa, el garrot i la repressió política i social amb censura, presó i execucions, es manté fins a la mort de Franco.

No és d’estranyar que moltes famílies es veiessin obligades a deixar els infants en la beneficència.
En aquest context no és d’estranyar que moltes famílies es veiessin obligades a deixar els infants en la beneficència. Altres menors, si la família era denunciada com desafecta o immoral, se’ls recloïa en institucions del Patronato o del Tribunal de Protección de Menores.
Cartell de 1952. Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Portada del llibre de l’Editorial Molino, Barcelona, sense data. Arxiu personal de les autores
Les dones van patir aquesta situació de forma més extrema, a més de les vexacions pel sol fet de ser dones, van perdre quasi tots els drets com a persones. L’exaltació del model d’esposa i mare, salvaguarda dels valors de la família i la societat cristiana, les va relegar a la casa, el marit i els fills. La prohibició del treball remunerat, les va condemnar a les feines domèstiques, o a ser explotades com a mà d’obra barata, sense cap dret laboral. Una situació que les marcarà durant tota la vida, doncs a la vellesa es veuran privades d’una pensió digna.

Pin It on Pinterest

Share This