Els centres

Els centres que trobareu esmentats en aquesta web, principalment són institucions corresponents a la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona i del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona. No tots ells pertanyien a les mateixes organitzacions estatals, encara que estaven interconnectats entre si i tenien una finalitat semblant. Es podien barrejar menors custodiats per Auxilio Social, per ajuntaments i per diputacions. I en alguns, a més, s’hi admetien nenes i nens “de pagament”, tot i que solien estar separats dels tutelats.

Els centres d’acollida, els asils, els reformatoris, els migpensionats, les granges agrícoles, les cases de família, etc., podien estar situats en grans immobles, en un conjunt de bastiments escolars, en pisos, en torres, en construccions específiques o en edificis confiscats. Podia ser de propietat o lloguer. En general, les instal·lacions eren femenines o masculines, encara que en algun cas, el mateix edifici acollia els dos sexes, això sí, aquests nens i nenes sempre estaven repartits en pavellons ben diferenciats.

Encara que la Junta i el Tribunal disposaven de centres propis, aquests van ser insuficients per acollir la gran quantitat de menors que els hi arribava, especialment durant els primers anys de postguerra. És per això que es van veure obligats a comptar amb centres auxiliars, la majoria religiosos.

A aquesta varietat de centres cal sumar la varietat de personal que els dirigia i hi treballava. Un centre podia comptar amb personal religiós o laic, o amb tots dos a la vegada. I sobretot, si era laic, també hi podia haver personal tan divers com funcionaris, metges, mestres, educadors, sanitaris, personal per a la cuina, vigilants… Encara que no era habitual trobar-los tots en un mateix centre. En el cas de centres portats per religioses, aquestes eren normalment les encarregades de les tasques domèstiques, i si era femení, les tasques solien ser repartides entre les tutelades i el nombre de personal disminuïa, minvant també els costos de manteniment.