Protagonistes

L’any 1981, l’Estat espanyol traspassa a la Generalitat de Catalunya els serveis de protecció de menors i de la dona. A partir d’aquest moment s’opera un canvi important en les institucions perquè es té una altra concepció del que ha de ser l’assistència social, prenent impuls els nous criteris educatius i sanitaris defensats des de la dècada dels setanta. 

Respecte als nens, nenes i joves que van passar per aquelles institucions, quin record els queda, quina sensació tenen, com valoren el pas per aquells centres? Alguns, algunes, expressen agraïment, però la majoria la recorden com una època difícil, senten ràbia, tristesa, vergonya i arrosseguen traumes psíquics –també algun de físic- pel sentiment de culpabilitat que els van inculcar sense entendre el motiu, pel trencament familiar, per la manca d’amor, pels malts tractes. En definitiva, per tot allò que ja és irrecuperable, per una infància perduda. 

En conseqüència, cal donar a conèixer aquesta infància oblidada, que es reconegui la repressió que va patir i que pugui recuperar la dignitat com a subjecte històric. Elles, ells, tenen el protagonisme.