Casa de Observación y Laboratorio Psicotécnico

El Grupo Benéfico ja tenia un laboratori psicotècnic des de la seva fundació el 1916, però no va ser fins després de la guerra, el 1946, que es va construir un edifici específic: la Casa de Observación y el Laboratorio Psicotécnico, on es seguien els nous paràmetres dictats per la Dictadura.

Aquest edifici estava situat just davant del Grupo Benéfico al carrer Wad-Ras, i la seva forma recordava a la d’aquest, ja que l’arquitecte va ser el mateix en les dues construccions, Enric Sagnier, i el va crear expressament similar a la primera edificació.

El laboratori ocupava tota una planta i constava de diferents serveis: una sala d’observació amb jocs, un gabinet per a l’aplicació de reactius individual, una sala d’exposició de material psicològic, una aula de conferències per sessions científiques, una biblioteca especialitzada, un laboratori fotogràfic, arxiu i estadística i servei de dispensari medicopsiquiàtric.

Quan els i les menors arribaven al laboratori ja s’havien fet dues fitxes: la d’antecedents i la medicoantropomètrica. La primera s’elaborava a partir de les circumstàncies i situació del o de la menor en relació a les condicions dels seus pares i germans i de la llar on s’havia criat, herència, part i primeres etapes de la vida; la segona, l’elaborava el metge cap del servei.

En el laboratori tenien lloc els exàmens mentals que eren indicats en la fitxa psicotècnica: l’examen global de Binet-Terman, l’analític de Vermeylen, la capacitat social de Porteux i el caracterològic de Rorschach.

El director del Grupo Benéfico elaborava la fitxa pedagògica, que servia per conèixer els coeficients pedagògics del menor i, a continuació, es feia la fitxa psicològica. S’ha de tenir en compte que el Grupo Benéfico era l’única institució pedagògica que tenia un laboratori d’aquest tipus a tota Barcelona.

Amb totes aquestes fitxes es confeccionava la fitxa medicopsicopedagògica, de la que es feien còpies per a la Junta, al Tribunal i per a tots els caps de servei que havien de tractar amb el noi o la noia.

Una vegada passat aquest període d’observació, el o la menor, segons aptituds, edat i condicions, ingresaba a alguna de les institucions d’asil, a cases de Família o a granges Agrícoles.

A finals de 1949, es van instal·lar a l’edifici, les Escuelas Profesionales de Ntra. Sra. de la Esperanza, en les que els nois de 14 anys podien aprendre un ofici, com ara sastreria, sabateria i fusteria, entre altres.

L’edifici es va convertir, el 1983, en el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, conegut popularment amb el nom de Presó de Wad-Ras.