Cases de família
DADES DEL CENTRE
Les cases de família van aparèixer a principis del anys 40 per alleugerir el problema de la infància abandonada. Seguint les regles generals de les institucions de menors, aquesta concretava que es volia “salvaguardar la moral, la fe y el porvenir decoroso de los jóvenes o de las muchachas que al grave problema moral de su educación de adolescentes, juntan el más grave todavía de la falta ya de familia, ya de ambiente moral en ellla, o peculiares antecedentes anómalos y atávicos en su propia vida moral.”
Destaca, per exemple, la Casa de familia Moncada, que era un centre per a nens en règim d’internat. Es tractava d’educar als joves tutelats que no tenien una família i, per tant, els hi faltava aquest sentit vital en la societat franquista. Es volia que, en un futur, poguessin crear una llar cristiana, per això s’oferia als joves tutelats els mitjans i oportunitats perquè es poguessin situar a la societat, moral i materialment amb un ofici o professió definida i estable, i crear en ells un sentit econòmic mitjançant l’aportació dels seus diners.
En definitiva, es tractava d’extreure’ls dels costums d’una vida d’internat i fer desaparèixer els complexos. Per això es fomentava la llibertat, la individualitat i l’autosuficiència, i es volia solucionar el delicat problema sentimental dels més grans, mitjançant festes familiars, balls de sardanes, representacions artístiques, etc, facilitant el contacte amb les joves en un “ambiente sano”.
Les ocupacions a les que podien accedir eren variades: fusteria, impremta, mecànica, dependent, pintor, enquadernador, oficinista, sabater, etc. Passant pels diferents graus d’aprenent, mig oficial i oficial.
Per aquests nois de la Casa de familia Moncada, que ja treballaven, es va crear, el 1946, la Residencia de jóvenes obreros.
A finals de la dècada dels 40, el director de la Casa de familia Moncada i el rector de la zona declaraven estar molt contents amb els resultats de les pràctiques del centre i de la Residencia, i manifestaven que “esta Casa ha llegado ya al punto de perfección deseable para jóvenes sumergidos en el complejo y enervante ambiente obrero de la ciudad”.
Es va projectar a la casa de familia una tasca educativa de la religió que pretenia controlar les pràctiques religioses dels joves i que es continuava un cop a la Residència, amb activitats religioses obligatòries i voluntàries com a condicions indispensables per a poder pertànyer-hi.