Oficina Central del Niño

DADES DEL CENTRE

Institució: Oficina Central del Niño
Adreça original: Carrer de Roger de Flor, 196, torre
Població: Barcelona
Any de fundació: 1941
Modalitat: Institució pròpia
Gènere: Femení i masculí
Edat: Primera infància
Personal: Seglar
Places: 50

L’Oficina Central del Niño realitzava un treball mèdic i social i estava organitzat per districtes dins de la ciutat de Barcelona. La primera delegació que va funcionar va ser la situada al carrer Roger de Flor, fundada l’any 1941. La va seguir la de Poblenou, la de la plaça Montcada (que més tard passaria al carrer Ample), la de Sants, la de Poble-sec i la de Muntaner (dins l’Escuela de Puericultura).

Des de cada delegació es feia una observació de les condicions generals del districte: el seu caràcter, la cultura general, les fàbriques, les places i els jardins públics, els costums del veïnat, les organitzacions higièniques locals, etc. També eren les encarregades de les revisions mèdiques als nens i nenes que ingressaven a les institucions de la Junta Provincial de Protección de Menores, per això l’Oficina Central del Niño hi estava inclosa. Segons la Junta, s’havia desenvolupat una feina a través de la seva secció 1a de puericultura i primera infància, en els que els seus serveis estaven organitzats amb l’assistència de la mare i el lactant.

Cada oficina tenia una consulta mèdica i social (consultoris de puericultura), amb forma d’assistència oberta (el nen o nena no es separava de la família) i havia de conèixer el nombre d’infants i la seva situació sanitària i social del districte. Tenien una tasca principalment sanitària i educativa. Als nens i nenes que anaven a les consultes se’ls indicava quin tipus d’alimentació i higiene havien de portar, i se’ls hi aplicava les vacunes i cures que els hi corresponia; un cop fets aquest primers passos hi havia un seguiment del nadó o infant i de la família mitjançant una fitxa que se’ls hi obria.

El control dels naixements, del seu desenvolupament, de l’estat sanitari familiar, de la lactància, de les condicions de vida dels infants, era una manera de lluitar contra la mortalitat infantil que es va donar sobretot en la dècada dels 40 i part dels 50.

Per lluitar contra aquesta mortalitat, havien de tenir en compte aquelles famílies que no anaven als consultoris, per això també es feien visites a domicili. Aquestes visites les realitzaven les visitadores socials puericultores. Era bàsic tenir controlats tots els naixements del districte, per això, es consultava l’Estadística Municipal i la visitadora social anava a la llar on havia tingut lloc un naixement, i entregava un llibret titulat “Consejos a las madres” i, a més, feia una fitxa de la situació sanitària i social de la família i de la vivenda amb la idea de poder fer un seguiment. El repartiment de diferents fullets sobre la lactància, la higiene, etc, també es feia en la mateixa oficina.

Així mateix, es recollien les dades referents a les morts infantils dins del primer any de vida, i es feia una visita al domicili de les famílies on havia mort un infant de no més d’un any per investigar els factors higiènics i socials.

Tot i aquesta organització, es desprèn d’alguns documents que, realment, la tasca era tan enorme que el nombre de visitadores que hi havia era insuficient i no podia haver un seguiment tan específic com indiquen diferents informes de l’època.

De l’any 1949 hem recollit aquestes dades que donen un clar exemple de la situació d’aquells anys:

Características de los niños en porcentajes: 

  • Peso normal: 55% de los niños
  • Peso deficiente: 45%
  • Padecen diferentes estados de enfermedad: 45%
  • Distrofia: 45%
  • Disergias: 45%
  • Antecedentes familiares de enfermedades: 50%
  • Viven en malas condiciones higiénicas: 27% de las familias
  • Anomalías constitucionales: 7’5%
Aparell de Raigs X. 1945-46. Brangulí (fotògrafs). Arxiu Nacional de Catalunya

Pin It on Pinterest

Share This