Patronato de Protección a la Mujer
El Patronato de Protección a la Mujer era una institució depenent del Ministerio de Justicia, successor del Patronato Real para la Represión de la Trata de Blancas (creat el 1902), que tenia com a objectiu vetllar per la moralitat pública, molt especialment, la de les dones.
Una de les funcions principals era “la dignificación moral de la mujer, especialmente de las jóvenes, para impedir su explotación, para apartarlas del vicio y para educarlas con arreglo a las enseñanzas de la Religión Católica” (Decret de 6 de novembre de 1941). La mare soltera estava inclosa en el grup d’immorals i podien acusar-la de corrupta per aquest fet, sobretot si no se l’havia acollit en la casa familiar. A més, exercia funcions tutelars de vigilància, recollida i internament sobre les noies que havien complert setze anys fins als vint-i-cinc anys (malgrat que la majoria d’edat s’obtenia al complir vint-i-un anys).
Els recursos econòmics del Patronato s’obtenien, bàsicament, a partir de subvencions de l’Estat, província, municipi o d’entitats públiques o privades; de donacions; de les rendes dels seus béns i de la quota de les despeses de les estades a les institucions.