Protecció, tutela i beneficència

L’origen de les lleis sobre protecció i tutela de menors a Espanya el trobem al segle XIX. Juristes, metges, eclesiàstics i polítics, van plantejar la necessitat de l’organització d’institucions i lleis especialitzades en menors. Personatges clau van ser Ramon Albó, Josep Pedragosa, Gabriel María de Ybarra, Manuel Tolosa Latour i Avelino Montero-Ríos.

La primera norma en protecció de menors va ser la Llei estatal de 12 d’agost de 1904 i la primera legislació sobre tribunals tutelars de menors va veure la llum l’any 1918. A partir d’aquest moment es van anar promulgant diverses normatives i reglaments. Els primers canvis legislatius sobre protecció i tutela van tenir lloc durant la Segona República en base als nous criteris educatius laics. Aquests canvis van afectar també el personal directiu de les institucions. Com sabem, tots els projectes de modernitat van veure’s estroncats amb l’inici de la guerra civil provocada per la insurrecció militar i amb el desenllaç que ja coneixem.

Acabada la guerra civil, van ser restituïdes les institucions protectores i tutelars anteriors a la República i van tornar a dirigir-les les mateixes persones d’abans considerades adeptes al règim. L’educació s’havia de basar en el nacionalcatolicisme. Les institucions de l’Estat que es van ocupar de la protecció, tutela i beneficència, van ser el Ministeri de Justícia i el Ministeri de Governació.

Per una banda, sota l’autoritat del ministre de Justícia, l’Obra de Protección de Menores es fa càrrec de la protecció, tutela (i també beneficència) publicant les refoses de la legislació sobre protecció de menors i dels tribunals tutelars de menors. També, el 1941, reorganitzen el Patronato de Protección a la Mujer, dissolt el 1935 pel Govern de la República.

Per l’altra banda, sota l’autoritat del ministre de Governació i enquadrada en la Dirección General de Beneficencia y Obras Sociales, es va crear, a finals del 1940, l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, de la que depenien les juntes provincials de beneficència. De l’Obra, depenia Auxilio Social que tenia delegacions en totes les províncies (creat amb el nom d’Auxilio de Invierno, ja actuava durant la guerra civil en la zona nacional). Va ser un dels òrgans que, sobretot en l’Espanya de la postguerra, va tenir cura dels menors orfes (o no) i d’ajut als necessitats, perdent pes al llarg del temps. Altres finalitats de l’Auxilio Social eren  fomentar la natalitat i reduir la mortalitat infantil, per això van fer una actuació protectora de les mares i les criatures conjuntament amb les accions de la Sección Femenina de Falange.

També, les diputacions i els ajuntaments s’ocupaven de les tasques benefactores. I en tots els organismes hi col·laboraven germandats catòliques, ordes religiosos, parròquies, convents i particulars.

Durant la transició a la democràcia aquests organismes es van anar traspassant a les comunitats autònomes, fins la seva total desaparició.

Pin It on Pinterest

Share This