Colònia Agrícola de Santa Maria del Vallès

La primera Colònia Agrícola va ser “Las Torres”, a Lliçà de Vall, iniciada el 1928, i era propietat de Ramón Albó i Martí. Estava destinat a nois, tot i que més tard, a la mateixa zona, es van crear unes instal·lacions per a noies, era la Colònia de Bellaplana. Els dos centres van funcionar amb el nom de Escuelas Agrícolas de Santa María del Vallés.

Les colònies agrícoles van ser incentivades per l’Obra Tutelar Agrària (OTA) que era una entitat privada que es va crear en 1928 i el fundador de la qual va ser també Ramón Albó. Era una iniciativa per a formar als joves dels dos sexes perquè, una vegada fora del centre, tinguessin una sortida professional que seria l’agricultura i la ramaderia, a més, també era una manera de repoblar el camp en una època en la que molts camperols migraven a les ciutats per buscar treball.

Aquests nois i noies que eren portats a les colònies agrícoles solien tenir unes característiques concretes: poc intel·ligents i en molts casos analfabets (“las más rudas en los trabajos intelectuales por ser retrasadas o anormales”), sense família, amb una constitució física molt forta, tot i que també es traslladaven els i les que tenien la salut feble (“que esten delicadas de salud y les convenga el campo”).

Com ja succeeix en tots els àmbits de l’època, les feines per a les noies eren més àmplies i diferenciades que les dels nois. Elles realitzaven les tasques considerades adequades per a la dona fins i tot en un àmbit més rural: cria de corral i de bestiar gran, elaboració de confitures, formatges, herbolari… A més, de realitzar les feines domèstiques de totes les instal·lacions i la cuina. En el cas dels nois, aquestes activitats solien fer-les treballors i treballadores externes.