Grupo Benéfico

El Grupo Benéfico va ser fundat l’any 1916 i instal·lat al carrer Wad-Ras en un edifici realitzat per l’arquitecte Enric Sagnier.

Era un centre en règim d’internat i principal organisme de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona.

Al finalitzar la guerra es va realitzar un fitxer amb totes les dades del Grupo (mantenint als partidaris del nou règim) i dels nens que hi havia, i es va organitzar el laboratori que havia existit abans de la Guerra i que s’havia de posar en funcionament al més aviat possible ja que era l’únic a Barcelona.

Els nens que podien ser admesos al centre havien de ser nascuts a Barcelona o portar almenys dos anys de residència, estar entre els 3 (inclòs) i 13 anys (inclòs), estar completament abandonat o que el pare estigués mort o a la presó, hospitalitzat, desaparegut, etc; i la mare i familiars sense un mitjà de vida, o tot això a l’inrevés. En el cas dels orfes, els primers en fer-se’n càrrec era la Casa de Caridad.

En la celebració del 25è aniversari, el maig de 1941, la Junta va decidir anomenar-lo Hogar Infantil Ramón Albó, tot i que el nom de Grupo Benéfico va prevaler fins a mitjans dels anys 50, amb un nou canvi de nomenclatura.

Tot i que al principi hi havien nens i nenes, cap al 1945, va passar a ser una institució masculina, i les nenes van ser portades a altres centres.

En el nou reglament de 1948, es van incorporar noves finalitats a l’hora d’educar als nens internats. Junt amb la idea inicial d’una educació moral, d’ensenyament religiós i cultural, d’aportació d’aliments, vestits i allotjament, s’afegeix que “la finalitat primordial serà formar-los per ser amants de la pàtria, cristians i laboriosos”. També es redacten dins d’aquest reglament diferents normes “de disciplina” per al personal i una manera per poder controlar millor el Grupo per part de la Junta. Es van designar sis caps de servei amb autoritat i responsabilitat en cada un del Servei que els corresponia: Director, Cap de Mestres i educadors, Administrador, Director Mèdic, Director Espiritual, Mare Superiora. I es va crear també un Tribunal per examinar el personal que prestava serveis al Grupo Benéfico.

El 1952 es va reorganitzar i va anomenar-se Grupo Benéfico y de Enseñanza profesional, per aquest motiu l’edat mínima per entrar-hi passa a ser els 10 anys. Els que tenien menys de 10 van ser portats a l’Instituto de Ntra. Sra. de la Esperanza, i els més grans de 10 anys que estaven en aquest últim van ser traslladats al Grupo Benéfico.

El 1955, amb la mort de Ramón Albó, es va inaugurar l’Instituto Ramón Albó, de formació professional, situat on havia estat el Grupo Benéfico. Alguns interns del Grupo Benéfico van ser traslladats a Los Hogares Ana Gironella de Mundet, inaugurat el 1957.

A finals dels anys 60, les instal·lacions de l’Instituto s’havien degradat molt, i l’educació i la cura dels nens eren deficients. Se suposava que un nou centre de Mollet del Vallès havia d’estar construït des de feia anys (s’havia aprovat el 1957) però no va ser fins al 1971 que els interns de l’Instituto Ramón Albó van poder ser traslladats a les noves instal·lacions del Nuevo Instituto Ramón Albó, símbol de les innovadores idees educatives de la dècada dels 70.